FOTOSENDA

Distància: 8’5 quilòmetres

Desnivell: 310 metres: ascens / 310 metres: descens.

Durada: 2 : 15 hores (cal afegir el temps d’esbarjo i d’esmorzar).

Punts d’interès: Ermita de Sant Grau, Refugi d’Urús, Font Llebrera.

Per accedir a l’ermita de Sant Grau d’Urús,  cal entrar al poble d’Urús i quan arribem a l’alçada de l’església de Sant Climent, girem a l’esquerra i seguim per una petita carretera (Hi ha un senyal de fusta que ens marca la direcció de Riu i de Font Freda). Al cap de poc, la carrretereta es bifurca i  anem a l’esquerra. Passem per una àrea de jocs i la Font Freda, continuem endavant i després d’aproximadament un quilòmetre trobem una cruïlla. Agafem la carretera asfaltada de la dreta i a pocs metres arribem a l’ermita de Sant Grau.

 DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

 El punt de partida de la passejada el trobem a l’ermita de Sant Grau (també anomenada de Sant Pau del Puig d’Urús). Situada just a sobre del peatge del túnel del Cadí, gaudeix d’una situació i unes vistes privilegiades. Apareix documentada per primer cop com a Sant Grau de Puigfrondí en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Climent d’Urús el 1037. És l’església del vilatge de Vilagrau o del Puig d’Urús, avui desaparegut. Una altra notícia ens parla, en el segle XII, del saqueig per part del homes del vescomte de Castellbò i del comte de Foix partidaris del catarisme els quals van destruir les relíquies de Sant Grau. L’edifici actual no conserva cap vestigi romànic ja que ha estat profundament renovat.

L’excursió comença per la petita carretera asfaltada per la qual hem vingut. Abans d’arribar a la primera cruïlla passem per sota de les restes d’una torre medieval de guaita (que es pot visitar a la tornada, al final de l’excursió). En aquesta primera cruïlla agafem el camí que va cap ala dreta i que té un pendent descendent. Aquest descens finalitza quan travessem el pont que creua el torrent de la Fou.

Després de passar el pont agafem un corriol molt estret que surt de l’esquerra. Aquest petit corriol discorre per un atapeït bosc de pi roig i boix. Travessem un parell de tarteres  espectaculars (sense cap tipus de perill), i  després d’una estoneta arribem a una clariana al mig del bosc. Des d’aquest punt, pugem un petit turó i arribem al Refugi d’Urús (també anomenat de la Pleta dels Ordiassos). Aquest, està situat a un bonic racó i al costat hi trobem una petita font. Des d’aquí, accedim un altre cop a un camí molt ample que ve d’Urús  i que va cap al prat del Cortal d’en Vidal. Després de caminar uns deu minuts, agafem un altre camí força ample que surt cap a l’esquerra i que desemboca al tercer punt d’interès del dia: Font Llebrera. Aquest camí ens permet gaudir d’unes vistes molt maques  cap als torrents de Font Llebrera i de la Fou (podem observar també, tota una sèrie de coves) i enfront veiem contínuament les muntanyes que envolten la zona de la Tossa d’Alp. També veurem els  fenomenals colors de la tardor i si tenim sort, podrem fins i tot trobar algun bolet. En breu, arribem a un altre prat on es troba situada Font Llebrera: petita font que consisteix en un tub que surt de la muntanya i d’on raja una mica d’aigua. Hem de creuar el torrent a l’alçada del cartell que marca les propietats de la font i agafar un corriol que surt cap a l’esquerra.  Aquí comença la part més interessant de la sortida, amb una passejada realment magnífica per la vall de Font Llebrera.  Aquest corriol travessa l’anomenada Roca d’Urús (un estret pas entre dos rocs) i el coll de Jovell. Des d’aquest caminet podrem gaudir d’uns punts de vista molt ben situats que ens permetran observar tota la vall de la Cerdanya.

Finalment, arribem a una cruïlla que ens situa un altre cop a un camí de terra molt ample que ens portarà sense pèrdua a l’ermita de Sant Grau. Abans d’arribar-hi, si queden ànims i temps, es pot pujar a visitar les restes de la torre medieval de guaita.

El poble d’Urús, que a la Cerdanya rep majoritàriament el nom de Grus, està situat a  1.263 mts. d’alçària,  i es troba localitzat entre el turó del Castellar i el collet de Mirabó. La seva superfície és de 17,41 quilòmetres quadrats i actualment té uns 190 habitants

L’origen del topònim més acceptat és el que fa referència als mots bascos ur otz: “aigua freda”. També es relaciona amb urrutz: “avellaner” i ur utzi: “deixat de l’aigua”. De fet l’aigua d’Urús està considerada com una de les aigües més valorades de la Cerdanya.

Municipi  documentat des de  l’any 839, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb el nom d’ORUZ,  fou possessió dels comtes de Cerdanya i del monestir de Sant Miquel de Cuixà.

Urús  va ser una de les parròquies pertanyents al bisbat d’Urgell quan es consagrà la catedral de La Seu al segle IX. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre, francès. Des d’aleshores és de la província de Girona. Pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà.

El municipi comprèn un sol poble, Urús. Anteriorment, hi van haver més nuclis poblats, com per exemple Farreres i Vilagrau, propers a l’actual ermita de Sant Grau.

Entre els edificis més interessants que s’hi poden visitar, destaca l’església parroquial de Sant Climent. Aquesta encara conserva l’absis romànic original, però la seva estructura actual és del segle XVII, com assenyala la data que hi ha gravada sobre la porta (1652). El campanar és d’aquesta època i pot veure’s un escut d’armes arquebisbal a la seva vessant nord. Es troba a la Plaça de la Constitució, que data de 1820, junt al seu cementiri.
Avui dia, Grus o Urús és un dels punts d’atracció per a la construcció de segones residències. Això, ha fet crèixer aquest poble amb un gran nombre  cases de pedra, fusta i pissarra.

També destaquen les restes d’una antiga torre medieval de guaita situada darrere de l’ermita de Sant Grau i que segurament devia controlar el torrent del Grau de l’Ós.

Per últim, trobem l’ermita de sant Grau: punt de partida de l’excursió i un dels seus principals punts d’interès.

Deja un comentario