22 de septiembre de 2011 | 
Autor: 
Ermita de Sant Gran Font Llebrera (Urús)
Distància: 8’5 quilòmetres
Desnivell: 310 metres: ascens / 310 metres: descens.
Durada: 2 : 15 hores (cal afegir el temps d’esbarjo i d’esmorzar).
Punts d’interès: Ermita de Sant Grau, Refugi d’Urús, Font Llebrera.
Per accedir a l’ermita de Sant Grau d’Urús, cal entrar al poble d’Urús i quan arribem a l’alçada de l’església de Sant Climent, girem a l’esquerra i seguim per una petita carretera (Hi ha un senyal de fusta que ens marca la direcció de Riu i de Font Freda). Al cap de poc, la carrretereta es bifurca i anem a l’esquerra. Passem per una àrea de jocs i la Font Freda, continuem endavant i després d’aproximadament un quilòmetre trobem una cruïlla. Agafem la carretera asfaltada de la dreta i a pocs metres arribem a l’ermita de Sant Grau.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
El punt de partida de la passejada el trobem a l’ermita de Sant Grau (també anomenada de Sant Pau del Puig d’Urús). Situada just a sobre del peatge del túnel del Cadí, gaudeix d’una situació i unes vistes privilegiades. Apareix documentada per primer cop com a Sant Grau de Puigfrondí en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Climent d’Urús el 1037. És l’església del vilatge de Vilagrau o del Puig d’Urús, avui desaparegut. Una altra notícia ens parla, en el segle XII, del saqueig per part del homes del vescomte de Castellbò i del comte de Foix partidaris del catarisme els quals van destruir les relíquies de Sant Grau. L’edifici actual no conserva cap vestigi romànic ja que ha estat profundament renovat.
L’excursió comença per la petita carretera asfaltada per la qual hem vingut. Abans d’arribar a la primera cruïlla passem per sota de les restes d’una torre medieval de guaita (que es pot visitar a la tornada, al final de l’excursió). En aquesta primera cruïlla agafem el camí que va cap ala dreta i que té un pendent descendent. Aquest descens finalitza quan travessem el pont que creua el torrent de la Fou.
Després de passar el pont agafem un corriol molt estret que surt de l’esquerra. Aquest petit corriol discorre per un atapeït bosc de pi roig i boix. Travessem un parell de tarteres espectaculars (sense cap tipus de perill), i després d’una estoneta arribem a una clariana al mig del bosc. Des d’aquest punt, pugem un petit turó i arribem al Refugi d’Urús (també anomenat de la Pleta dels Ordiassos). Aquest, està situat a un bonic racó i al costat hi trobem una petita font. Des d’aquí, accedim un altre cop a un camí molt ample que ve d’Urús i que va cap al prat del Cortal d’en Vidal. Després de caminar uns deu minuts, agafem un altre camí força ample que surt cap a l’esquerra i que desemboca al tercer punt d’interès del dia: Font Llebrera. Aquest camí ens permet gaudir d’unes vistes molt maques cap als torrents de Font Llebrera i de la Fou (podem observar també, tota una sèrie de coves) i enfront veiem contínuament les muntanyes que envolten la zona de la Tossa d’Alp. També veurem els fenomenals colors de la tardor i si tenim sort, podrem fins i tot trobar algun bolet. En breu, arribem a un altre prat on es troba situada Font Llebrera: petita font que consisteix en un tub que surt de la muntanya i d’on raja una mica d’aigua. Hem de creuar el torrent a l’alçada del cartell que marca les propietats de la font i agafar un corriol que surt cap a l’esquerra. Aquí comença la part més interessant de la sortida, amb una passejada realment magnífica per la vall de Font Llebrera. Aquest corriol travessa l’anomenada Roca d’Urús (un estret pas entre dos rocs) i el coll de Jovell. Des d’aquest caminet podrem gaudir d’uns punts de vista molt ben situats que ens permetran observar tota la vall de la Cerdanya.
Finalment, arribem a una cruïlla que ens situa un altre cop a un camí de terra molt ample que ens portarà sense pèrdua a l’ermita de Sant Grau. Abans d’arribar-hi, si queden ànims i temps, es pot pujar a visitar les restes de la torre medieval de guaita.
El poble d’Urús, que a la Cerdanya rep majoritàriament el nom de Grus, està situat a 1.263 mts. d’alçària, i es troba localitzat entre el turó del Castellar i el collet de Mirabó. La seva superfície és de 17,41 quilòmetres quadrats i actualment té uns 190 habitants
L’origen del topònim més acceptat és el que fa referència als mots bascos ur otz: “aigua freda”. També es relaciona amb urrutz: “avellaner” i ur utzi: “deixat de l’aigua”. De fet l’aigua d’Urús està considerada com una de les aigües més valorades de la Cerdanya.
Municipi documentat des de l’any 839, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb el nom d’ORUZ, fou possessió dels comtes de Cerdanya i del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Urús va ser una de les parròquies pertanyents al bisbat d’Urgell quan es consagrà la catedral de La Seu al segle IX. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre, francès. Des d’aleshores és de la província de Girona. Pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà.
El municipi comprèn un sol poble, Urús. Anteriorment, hi van haver més nuclis poblats, com per exemple Farreres i Vilagrau, propers a l’actual ermita de Sant Grau.
Entre els edificis més interessants que s’hi poden visitar, destaca l’església parroquial de Sant Climent. Aquesta encara conserva l’absis romànic original, però la seva estructura actual és del segle XVII, com assenyala la data que hi ha gravada sobre la porta (1652). El campanar és d’aquesta època i pot veure’s un escut d’armes arquebisbal a la seva vessant nord. Es troba a la Plaça de la Constitució, que data de 1820, junt al seu cementiri.
Avui dia, Grus o Urús és un dels punts d’atracció per a la construcció de segones residències. Això, ha fet crèixer aquest poble amb un gran nombre cases de pedra, fusta i pissarra.
També destaquen les restes d’una antiga torre medieval de guaita situada darrere de l’ermita de Sant Grau i que segurament devia controlar el torrent del Grau de l’Ós.
Per últim, trobem l’ermita de sant Grau: punt de partida de l’excursió i un dels seus principals punts d’interès.
Día de la Montaña limpia 2011 en Valencia y Castellón
La Sociedad de amigos de Espadán, el Centre Excursionista de Castelló y el Centre Excursionista de València organizan la cita anual con la Montaña Limpia el día 25 de Septiembre.
Este año está previsto reunirse en el entorno de los parajes de las Gargantas del Mijares.
La salida será a las 9:30 horas de de Almassora, en el calle San Jaime número 200, donde hay espacio para aparcar los coches y empezar la marcha. El primer punto de encuentro será en el mirador de las Revalladores, donde está previsto almorzar y la organización comentará el itinerario y el por qué de hacer el día de la Montaña Limpia en las Gargantas del Mijares.
Después se saldrá caminando hasta llegar en las Gargantas, donde está previsto comer. Hay que llevar almuerzo, comida, sombrero, protección solar y agua. La ruta es de 13,50 kilómetros y las horas de marcha efectivas unas 4, yendo tranquilamente además, la comida y las paradas.
Puedes inscribirte en cualquiera de las entidades que organizan el acto:
La Font Viva, galería fotográfica
Pere nos envía estas preciosas fotografías del Estany de la Font Viva que complementan el artículo sobre la ruta, en ple pirineo leridano y tomadas este invierno.
Un toque fresco para las temperaturas que tenemos en este momento!
Podéis ver la ruta completa en el siguiente artículo: Ruta Font Viva
Ruta Font Viva (Pirineos – La Cerdanya)
Estany de Font Viva – Porté de Puymorens
Enveitg sortida FONT VIVA Març 2011 163 (2800PX clic per agrandar)
FITXA TÈCNICA
Distància: 6,55 Quilòmetres.
Desnivell: 250 metres: ascens / 250 metres: descens.
Durada: 2 hores (cal afegir el temps d’esbarjo i d’esmorzar).
Punts d’interès: Estany de Font Viva.
Mapa de la Font Viva (1200px clic per agrandar)
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Aquesta vuitena excursió, una de les més impactants a nivell paisatgístic i natural, està situada als llacs propers a Porté de Puymorens. És una passejada d’alta muntanya: el punt d’inici està situat al voltant dels 1750 metres i el punt més alt de la sortida (l’estany de Font Viva) està a 2000 metres d’alçada. El punt de vista que ens trobarem a l’estany de Font Viva és magnífic i espectacular: tot el circ muntanyós del Carlit i el Coll-Roig. Cal recordar que el Carlit és el cim més alt de tota la Cerdanya amb 2921 metres. A més a més, en aquesta època de l’any, aquest és un indret farcit d’animals: sense esforçar-s’hi massa podem veure muflons i isards i fins i tot alguna guineu. L’únic problema que trobarem és que el fet de ser un grup tan nombrós pot espantar fàcilment tots aquests animals que fugen de la neu que encara queda als cims més alts i que s’apropen a beure als llacs de Passet i de Font Viva.
El punt de partida de l’excursió el trobem a l’aparcament situat al llac de Passet. Per arribar-hi, cal dirigir-se fins a Bourg.Madame i agafar la N-20 en direcció al coll del Puymorens i el Pas de la Casa. La carretera travessa els pobles d’Enveitg i La Tor de Carol, i quan arribem al nucli de Porta (just abans de començar el túnel del Puymorens) cal girar a la dreta direcció Porté de Puymorens. A l’entrada del poble i just després de passar un petit pont, trobarem un petit cartell on indica Les Lacs: es tracta d’una petita carretera que després de passar per un pas canadenc per al bestiar, i una barrera que trobarem oberta (només està baixada a l’estiu, perquè cobren per arribar als llacs) desemboca al llac de Passet. Per aquesta carretereta, si ens fixem pels marges a dreta i esquerra segur que podrem veure algun mufló……
Quan arribem al llac de Passet, cal resseguir-lo i ràpidament trobarem un espai molt gran amb taules i barbacoes i molt de lloc on poder aparcar els cotxes.
La passejada sortirà des d’aquest llac de Passet i començarem agafant la carretera asfaltada fins que finalitza després d’uns tres-cents metres a una caseta de l’EDF (Companyia elèctrica francesa). Un cop aquí prenem el camí de la dreta que està senyalitzat amb unes marques grogues que ja no ens abandonaran fins l’estany de Font Viva. Aquest camí rep el nom de Camí dels Enginyers, i de seguida creua el riu Carol per una gran passarel·la. Després de pocs metres ens separarem del camí més ample i agafarem un petit corriolet perfectament senyalitzat que surt de l’esquerra i que s’endinsa amb un pendent moderat dins d’un tupit bosc de pins. Després de travessar uns quants riuets i un parell de magnífics prats, el camí comença a fer una ziga-zaga ascendent
que ens mena fins a un altre prat molt més gran on trobem una pedra gran que marca una cruïlla. Si continuéssim cap a la dreta i en direcció ascendent, aniríem cap al Coll-Roig i el Carlit. Nosaltres anirem cap a l’esquerra i en sentit descendent i després d’uns cinc minuts de baixada arribem al riu Carol. Ens trobem a un paratge molt bonic amb un magnífic salt d’aigua. Creuarem el pont que tenim davant nostre i continuarem per un corriolet que puja fent ziga-zaga fins un altre prat molt més obert. Es tracta d’una zona on segurament trobarem molta aigua i fang i haurem d’anar amb precaució per tal de no relliscar. Des d’aquest prat tenim una panoràmica meravellosa d’un fantàstic circ muntanyós (esperem que la boira no ens impedeixi gaudir d’aquesta fenomenal vista).
Continuarem caminant i arribarem al llac de Font Viva on ens podrem aturar una estoneta per reposar i esmorzar.
Enveitg sortida FONT VIVA Març 2011 161 (2800PX clic per agrandar)
Després vorejarem el llac per la dreta i després de travessar uns rocs continuarem per un caminet molt agradable que circula paral·lel al llac i que ens permetrà observar les granotes i ànecs que l’habiten. El caminet mor a l’altra banda del llac on trobem un refugi enderrocat. Per la manera en què el trobem sembla com si un allau se l’hagués emportat per davant, però sembla ser que en realitat va ser una ventada que el va destrossar.
Continuem caminant i de seguida agafem un corriolet en sentit descendent que ens portarà fins al llac de Passet. Aquí és on més possibilitats tindrem de poder veure muflons (sobretot femelles amb les seves cries) encara que necessitarem un alt grau de sort per no espantar-los.
De seguida el corriolet pel quan transitem ens oferirà un bona perspectiva del llac de Passet a la nostra esquerra i del pic de Font Freda al davant nostre. Continuarem direcció Passet i molt aviat arribarem al lloc on havíem deixat els cotxes.
DADES HISTÒRICO-SOCIALS:
Porté – Puymorens és una localitat francesa situada al departament dels Pirineus Orientals, a la regió del Languedoc- Rosselló i en la comarca tradicional de l’Alta Cerdanya. Es tracta d’un municipi que conta amb uns 150 habitants. Sembla ser, que es tractava d’un lloc on es criava i mantenia el bestiar de Porta. El 1357, però, ja hi consten diverses cases. Al costat del poble, destinat a vigilar el pas del coll de Puymorens, s’hi va construir el castell conegut com a Torre Cerdana al segle XI. L’any 1308 el va comprar Jaume II de Mallorca que va finalitzar la seva fortificació. Mitjançant trets de bombarda s’adevertia al castell de Querol i, des d’aquest a la Vila de Puigcerdà de qualsevol incursió enemiga per aquesta vall.
Un altre lloc interessant que trobem al municipi és l’Església parroquial de Santa Maria (on podem observar un retaule neobarroc).
La seva activitat tradicional havia estat la ramaderia, la qual va donar pas fa uns quants anys al turisme, sobretot d’hivern, cosa molt habitual als pobles situats en aquesta part del Pirineu.
El poble acull també, els treballadors de l’empresa Autoroutes du Sud de la France encarregats del funcionament del túnel del Puymorens que connecta el departament francès de l’Ariège amb la Cerdanya francesa.
DADES LÚDIQUES I ESPORTIVES:
Al llac de Passet destaca un parc d’aventures que consisteix, principalment, en una tirolina que discorre molt prop de l’aigua i de la presa. Després de circular amb els peus a fregar de l’aigua, la tirolina travessa la presa i als nostres peus apareix ara l’abisme; una experiència plena d’adrenalina que només funciona durant els mesos d’estiu.
També és important, l’estació hivernal de Porté-Puymorens que ocupa els vessants dels pics de la Mina de Puymorens (2684 metres), de l’Estanyol (2586 metres) i el roc de les Ombres (2351 metres).
Publicado en Rutas, Senderismo | 
Etiquetas: cerdanya, estany, Estany de Font Viva, languedoc, orientales, pirineos, Porté de Puymorens, puymorens, rosello, senda, senderismo | 
Los comentarios están cerrados.
Panorámica en sus ojos
Paisaje en el ojo, pantano del Buseo, Navajas. 1280px, clic para agrandar
Agosto de 2009.
Estando acampados en el pantano del “Buseo” en Navajas estabamos contemplando un precioso atardecer, después de varias fotografías opté por colocar el 50mm macro y disparar a os ojos de mi novia con este resultado.
Paisaje en la pupila (1280px, clic para agrandar)
Ambas fotografías están tomadas con los mismos valores: Leer el resto de esta entrada »
1er Maratón fotográfico nacional FNAC.
¿Te gusta la fotografía?, no te pierdas la oportunidad de conseguir un buen equipamiento fotográfico por muy poco a cambio, se trata de ser original y de hacer un buen uso de la cámara sea cual sea la que tienes!.
Los premios son muy jugosos y la temática no se desvela hasta el comienzo del mismo maratón, por lo que es de presuponer que se trata de un concurso de fotografía “urbana”, ya que las fotografías se han de entregar el mismo día en la tienda.
A favor:
- No cuesta nada concursar.
- Retención de los derechos de autor y propiedad de las obras.
- Prohibido cualquier tipo de manipulación, quieren la foto en “bruto”.
En Contra:
- La temática se desvela al inicio del concurso.
- Hay que entregar la foto el mismo día.
- Solo se admite el formato JPEG.
- Único soporte admitido, una tarjeta de almacenamiento.
- Renuncia a cualquier compensación por parte de uso a nivel mundial de las fotos por parte de FNAC.
- La FNAC no se responsabiliza de la perdida o deterioro de las tarjetas entregadas.
A continuación os dejo el artículo orginal, las bases del concurso y el enlace a la web oficial.
Irati en Septiembre
El mayor hayedo de Europa.
Selva de Irati desde el Collado de Malpaso, (Click para agrandar 1280px 168kb)
Los años pasan y no puedo evitar seguir visitando La Selva de Irati, me atrae como un imán, sus bucólicos paisajes, sus colores en cualquier época del año, y las maravillas que siempre oculta. Da igual las veces que hallas visitado Irati, siempre logra sorprenderte con alguna nueva maravilla. Leer el resto de esta entrada »
Publicado en Panoramica |
Etiquetas: bosque, fotografía, Irati, otoño, panorámica, selva |
No hay comentarios »
Acuarios
Acuario tomado con Nikon D90 y flash SB900 (1280px 160kb)
En ocasiones fotografíar un acuario es una tarea ardua, se requiere paciencia, un buen trípode y mejorar la iluminación con un flash de relleno e indirecto para evitar brillos indeseados, realizar las tomas con un macro es un pequeño infierno.
Corydoras Pigameus (1280px 156kb)
En concreto estas tomas se realizaron con un objetivo Nikkor de 105mm y un flash SB900 en modo rebote con un difusor, todas ellas se tomaron a 1/60 de segundo menos la general que fué tomada a 1/10 de segundo.
Mollys Ballon y Colas de Lira (1280px 176kb)
Fué necesario el empleo de trípode, cable disparador y un nivel para equilibrar el conjunto. El resultado no es el mejor pero se pueden apreciar multitud de detalles en los peces y los arañazos del cristal, estoy practicando con un 50 macro ya dejaré alguna fotografía. Leer el resto de esta entrada »
1er CONCURSO FOTOGRÁFICO POR L’ALBUFERA
¿Te gusta la fotografía? ¿Eres un amante del Parque Natural de l’Albufera y disfrutas inmortalizando sus paisajes? ¿Tienes fotos antiguas de este entorno? Esta es tu oportunidad de demostrar tu talento y, de paso, llevarte algún premio. Como sabéis, el Ayuntamiento de Valencia conmemora este año el centenario de la adquisición del lago de l’Albufera y la Devesa, y quiere compartir esta celebración con todos los amantes de este entorno natural. Con este objetivo el Servicio Devesa-Albufera y la Comisión Europea, a través del Proyecto LIFE+ Seducción Ambiental, han convocado el 1er CONCURSO FOTOGRÁFICO POR L’ALBUFERA.Un total de 5.000 euros en premios
Con el tema “Fotografiando los secretos del Parque Natural de l’Albufera”, todos los ciudadanos están invitados a participar en esta iniciativa, en la que se otorgarán un total de 5.000 euros repartidos en 7 premios, un primer premio de 1.400 euros y otros seis de 600 euros. El concurso estará dividido en seis categorías: lago de l’Albufera; la devesa; playas/dunas, marjal/arrozal, núcleos poblados y “Cien años de historia de l’Albufera”. En esta última categoría deberán presentarse fotos antiguas que muestren el pasado de este Parque Natural con ocasión del centenario de la cesión de l’Albufera al Ayuntamiento de Valencia (1911-2011). Las obras presentadas se expondrán en la Oficina de Promoción Ambiental de l’Albufera del 13 de junio al 15 de julio de 2011.
La fecha de entrega de las fotografías se inicia el 3 de mayo de 2011 y finaliza el 25 de mayo de 2011, ambos inclusive. Si te animas a participar, puedes consultar las bases del concurso.
La fecha de entrega de las fotografías se inicia el 3 de mayo de 2011 y finaliza el 25 de mayo de 2011, ambos inclusive. Si te animas a participar, puedes consultar las bases del concurso.
Página web oficial: La albufera
Página web del concurso: Concurso
Página web de las bases: Bases en formato PDF
El día de la Tierra
22 de Abril de 1970.
Fué el día elegido por el fallecido senador norteamericano Gaylord Nelson como día de la Tierra, gracias a su constancia y trabajo lo que nació como una actividad a escala universitaria y de las escuelas a nivel estatal, pronto se convirtió en actividad nacional e internacional.
Coincidiendo con esta primera convocatoria se organizaron una serie de manifestaciones pidiendo la creación de una institución medioambiental para la protección de flora y la fauna , cosa que lograron, ya que la manifestación supero todas las expectativas, logrando que mas de dos mil universidades y miles de escuelas se uniesen y tuvieran éxito en su petición. Este organismo a su vez a impulsado y colaborado en la creación de diversos organismos internacionales para la conservación y protección del médio natural.
Desde entonces se convocan todo tipo de actos educativos y culturales en torno a este motivo todos los años, con la intención de concienciar a todo el mundo sobre la fragilidad y el peligro en el que se encuentra la ecología de nuestro planeta. Leer el resto de esta entrada »
